Blog

Com cada any des de fa uns tres anys, aquest cap de setmana arriba el moment de una nova "minitrobada estelfunkina", i és que amb l'excusa de l'arribada d'Ines a Barna aquest diumenge s'està organitzant un dinar estelfunkí.
No em privaré de donar les gràcies a Inés per haver-se'n anat lluny de mi durant tant de temps (intento ser sarcàstic), ja que gràcies a això hem pogut fer almenys tres minitrobades... tot i que preferiria que les poguerem fer perquè pugem o baixem per altres circumstàncies que no siguen les separacions temporals interoceàniques.
Aquestes minitrobades ens han permés fer diverses coses, com per exemple:
-que el sector nord coneguera a Claire i a Jo, gràcies al que vam poder recopilar algunes anècdotes cinèfiles d'importància com el "Go Russell, Go!".
-o que en la mateixa trobada ens n'adonàrem del gran nivell d'anglès de l'Uri quan, estant Claire parlant amb el seu marit des d'una cabina i estant a punt d'acabar-se el crèdit, Uri cridara com ànima del dimoni: "Claire, be quiet!, be quiet!...", quan el que en realitat volia dir era: "Claire, be careful!"... amb el que Claire es va quedar flipada...jajajajaja.
-També hem pogut conèixer la casa de Mª Teresa i Ramón (bona habitació de convidats!), la de Carol (bona habitació de Carol!) i la de Mariona (bona col·lecció de discos!...).
-Hem pogut gaudir de les meravelloses patates braves d'aquell lloc que no recordo el nom...
-I per suposat hem descobert el gran bar de tapes "La esquinica" (es diu així, no?), amb les seues olivicas, morcillicas, chipironcicos, calamarcicos i altres -icos... què gran!

Doncs això, que gràcies a aquestes minitrobades hem pogut xalar d'estar tots junts un dia més a l'any, i això s'agraeix.
Salut!

Seguint ambs els Caps d'Any aquí teniu una selecció del 2006/2007 on la Wii va ser l'estrella però on no podem obllidar que vam recuperar una tradició tan important com és la darrera/primera canasta de l'any...

Dídac i Bruno fent la torrà...mmmm!...visca l'embotit!

Una de les darreres o primeres canastes de l'any...espectacular!

El cinema (amb les roses) indispensable...

Foto del mas... i Ines enamorada...

Los Monroig (i la Domingo) d'excursió vam anar a una calera (forn de cal)

President i becari discutint pels salaris...

Uri i Bruno jugant al tennis...

Dídac fent d'Evaristo...

Uri estava entretingut, eh?!

El singStar va fer furor...

Una foto general...

Aquí tenim una altra general amb un Bru que té una cara de no sé què...

Per recordar vells temps us deixo algunes fotos de la festa homenatge al cinema de lo Cap de Lo any 2003/04:

Aquí tenim al nostre Ace Ventura xerrant amb el gos de Mary...

Grouxo i Harpo Marx en plena actuació en l'escena del camarot... "i dos ous durs!

Amelie ensenyant-nos el seu preciós anell i Mary rient al fons...

Grouxo i Ace donant fe que l'Oscar és una còpia perfecta dels seus cossos despullats...

Aquí tenim a la guanyadora de l'Oscar al millor monòleg...amb un poc de tongo, recordeu?

El Grouxo i la Mary en un moment de la nit...

Hola companys i companyes estelfunkins, fa uns dies ens va deixar un dels grans actors de tots els temps i com a cinèfils crec que li devem un homenatge a aquest geni de la interpretació. Potser és tard (o difícil) proposar una festa cap de lo any homenatge a aquest actor, o potser ens va marcar més la mort de Chema però, el que no podem és oblidar és que hem tingut el privilegi de viure al mateix temps que Paul Newman. Recorde quan la iaia Virgi ens diu que de jove anava a veure les estrenes de grans clàssics i nosaltres ens mirem amb cara de flipats pensant què seria una canya poder assistir a l'estrena de Casablanca (per exemple). Doncs amb Paul Newman ens passarà el mateix, quan tinguem nets (que espero que tots i totes en tinguem) potser ens miren amb cara de flipats quan els hi diguem que nosaltres hem anat al cinema a veure part de les pelis de Newman.
Un actor que ha protagonitzat: "La gata sobre el sostre de zinc", "Cortina trencada", "La llegenda de l'indomable", "El cop", "Dos homes i un destí", "El Colós en flames", "El color dels diners", "El gran salt", "Ni un pel de ximple", "Camí a la perdició"... no pot caure mai en l'oblit estelfunkí.
Des d'aquí el nostre petit homenatge.
Salut!