Blog

Hola a tothom i totadon... el nostre blog està un poc aturadet, ja ho veieu. La darrera entrada de lo president sobre l'anàlisi de totes les cançons guanyadores en los capdeloany va ser brillant i fins i tot es va descobrir un tongo que quasi fa que Bruno s'emportés la victòria... sembla però que no esteu molt actius, i només lo becari (sempre complint) va realitzau un comentari.


Degut a aquest fet, lo sector sud hem pensat que podríem donar-li una segona vidilla al blog si, desprès de cada capítol de Lost, pengem aquí les nostres opinions o curiositats sobre el desenvolupament de la sèrie. Es tractaria de que cada divendres o dissabte es pengés una entrada amb la capçalera del número del capítol i el títol i amb un breu text...i a partir d'ahí, en els comentaris anar dient el que pensem. Si us mola la iniciativa es pot fer extensiva a altres sèries o pelis que seguim uns quants membres estelfunkins.



Per a començar podem deixar aquí els cometaris del darrer capítol 5x12 "Dead is dead", on hem pogut veure que Ben "potser" tinga un petit cor que li impedeix fer mal als xiquets i que Locke és un mort que està molt viu i que ara és el puto amo. Hem de fiar-nos de Ben?, farà el que li mane Locke?, haurà matat a Penny?, són els nouvinguts a l'illa gent de Widmore?, què hi ha sota l'ombra de l'estàtua?...i moltes més coses que esperem poseu als cometaris.

• Lali és a qui més li costa entendre que han cançons d’un any determinat. Després de les mil i una triquiñuelas, al final Lo Presi es va entendrir i li va acceptar una cançó d’Abba com a cançó de 2008 amb l’excusa de la peli “Mamma Mía”.

• 
  
• Keane és el grup que més cançons ha col·locat en les diverses edicions de La Cançó de Lo Any. (4 en total)

• 
  
• Malgrat la insistència benicarlanda, el heavy mai ha esdevingut Cançó de Lo Any.

• 
  
• Lo Presi Uri encapçala la classifació amb 2 triomfs a La Cançó de Lo Any, seguit de la Damíssima Inés.

• 
  
• En la última edició, Uri va tenir el dubtós honor de propasar la cançó que va resultar ser la menys votada de totes… pero ho va compensar col·locant un altre tema a lo més alt.

• 
  
• Bru està de pega. Només va proposar 2 cançons i es va quedar a les portes del triomf col·locant-les en segona i tercera posició.

• 
  
• El grup amb el nom més llarg de tots els proposats fins ara es: "Josep María Cantimplora i l'Orquestra Cloratita". Crec que serà molt difícil de superar.

• 
  
• Inés, desconnectada del mundanal ruido amb els aborigens australians, gairebé fa que "El Chiki Chiki" no fos la cançó de l'any ja que li va donar 0 punts.

• 
  
• La cançó amb més 10's de la última votació va ser "El Chiki Chiki", de Rodolfo Chikilicuatre amb cinc 10's (de 9 possibles).

• 
  
• Revisant els vots, m'acabo d'adonar que Bru va posar-li un 10 a "Perfect Simmetry" de Keane, que ell mateix havia proposat. O sigui que legalment, aquesta cançó hauria d'ocupar la sisena, i no la segona posició final. En tot cas, com que ja han passat els 30 dies de rigor per impugnar la votació, ja no es pot canviar. Per la propera ocasió s'intentarà que tan Lo Becari com Lo President vagin menys alcoholitzats i puguin detectar pirules com aquestes.

Doncs sí, ja s'ha produït!... la minitrobada ja ha passat, i amb molta més glòria que pena. De fet jo diria que l'única pena va estar la derrota del Barça en mans de l'Espanyol (maleïts espanyols!...).

Dia 1-El divendres a la tarde van arribar, procedents de Barna, lo Presi i la Primera Dama. En l'estació estaven esperant-los lo Becari i la Damíssima i posteriorment, en el nou cotxe oficial, es van disposar a allotjar-se en la suite ubicada en el carrer dels Lleons de València.

Desprès d'instal·lar-se, els quatre estelfunkins van marxar a sopar a un dels millors restaurants de la ciutat que... CONCRETANDO... estava no molt lluny de l'hotel Roman-Domingo. El sopar va consistir en...COCRETANDO... lo que el cambrer amb estudis universitaris va voler CONCRETAR... i desprès d'un bon plat d'embotits ibèrics ens vam fotre unes patates a lo pobre amb vinga ous fregits, cansalada i carn...vamos, CONCRETANDO...una bona fartada acompanyada de cervesa a dojo!...jeje.

Posteriorment ens vam desplaçar al millor garito de la ciutat...mireu si és bó que fins i tot els Hal9000 han actuat allí: "El Asesino", i desprès d'uns cubates d'eixos raros, raros dels barcelonins... a saber i CONCRETANDO: martini amb cola i, tequila amb redbull... cosa mai vista abans en el garito en qüestió ens vam desplaçar a l'hotel per a gaudir del 6é capítol de la 5a temporada de Lost que, CONCRETANDO, ens va deixar flipant a tots. Desprès de la visualització va haver debat a tres bandes...ja que la quarta banda va caure com desmaiada als muscles de lo becari (la barreja d'alcohol amb debat post-Lost va causar un efecte esperat en la Damíssima).

Dia 2- Pel matí, i desprès d'un desdejuni de reis ens vam desplaçar a veure la millor exposició feta mai als Països Catalans, que COCRETANDO és: Mons Tribals, on vam contar amb la millor guia possible (i comissària de l'exposició): la Damíssima (ja recuperada del desmai de la nit anterior). Com a mostra aquesta foto en la part dedicada a Austràlia.

Un cop explicada la mostra i amb el llibre de signatures ben decorat per part dels convidats, ens vam desplaçar al Barri del Carme on vam dinar en la Tasca del Pilar. El menú va ser, CONCRETANDO... patates braves, musclos, calamars, pepitos, ensaladilla russa... i cervesa.

Posteriorment, una bona migdiada en l'hotel dels dos barcelonins i, un cop més la damíssima, mentre lo Becari visionava capítols de Entourage...(visca Johny Drama!). Desprès de la qual van haver un parell de partides al Buzz Holywood (que van guanyar, injústament, lo presi i la primera dama).

Per la tarde vam anar a prendre cerveses mentre veiem lo partit i desprès a sopar amb, CONCRETANDO, Pau i Yolanda...i posteriorment de nou al "Asesino", on vam tornar a sorprendre als cambrers amb les peticions dels barcelonins... per a més tard anar a la sala "wah-wah" fins ben entrada la matinada... aquest dia, per suposat, al tornar a casa no va haver ni Lost ni List...ja vam fer prou en trobar el pany per obrir la porta...jeje.

Dia 3- Si, encara ens vam aixecar pel matí per afer un parell de coses més, CONCRETANDO, vam anar a Alboraia a desdejunar una bona i autèntica orxata (això és OR, XATA!) amb fartons i posteriorment a la passejar per la ciutat de les Arts i les Ciències on, per a disgust de la Primera Dama estaven muntant l'escenari per al concert que aquesta nit (i gratuït) fará Franz Ferdinand... de la que us deixo diverses fotos...

Doncs sí, CONCRETANDO, que ho vam passar de puta mare i que esperem una nova visita per a les Falles!!!....jeje

Salut!